Guerau I i l'Ermessenda de Montsoriu

L’any 1986, Pineda de Mar va adquirir els seus gegants, Guerau I i Ermessenda, que van fer la primera cercavila el 31 d’agost, coincidint amb la Festa Major de Sant Joan Baptista. Els Gegants de Pineda van néixer per iniciativa d’un grup de pinedencs que volien fomentar l’art i la cultura popular, i també la història local. L’Ajuntament de Pineda va donar suport a la proposta i va encarregar la nova parella al constructor Manel Casserras de Solsona. Així, Guerau I i L’Ermessenda es van presentar l’any 1986, en una trobada que van participar sis coles geganteres de poblacions veïnes. Ambdues figures representaven una parella medieval: Guerau I, senyor de Cabrera, i Ermessenda de Montsoriu, vescomptessa de Girona, que van viure durant el segle XII i van ser senyors dels territori que anava des del comptat de Girona fins a la riera de Caldes. L’any 1113 varen prendre possessió de la baronia de Montpalau i del seu castell. Aquesta baronia, comprenia les parròquies d’Arenys, Sant Iscle, Sant Cebrià, Hortsavinyà, Vallmanya, Sant Pere de Riu i indiscutiblement la nostra Vila de Pineda. (mireu aquest enllaç: http://www.montsoriu.cat/home/)

Els gegants de Pineda van abillats amb robes d’inspiració medieval, tal com pertoca al personatges històrics que representen. Ell du un vestit vermell, amb franges verdes decoratives i un escut amb l’escut de Pineda al pit, i es cobreix les espatlles amb una capa groga. Amb la mà dreta sosté un ceptre i a l’esquerra hi du un pergamí enrotlla, i es cobreix el cap amb una corona. L’Ermessenda du un elegant vestit de color crema, ribetejat amb franges blaves. Al cap llueix una diadema amb forma de corona, de la qual penja un vel que li cau per l’esquena, i que es complementa amb unes arracades i un collaret. Cal destacar, també, que l’Ermessenda va ser anomenada Pubilla del Maresme l’any 1992, un acte en què va prendre el relleu de la geganta de Sant Pol de Mar. Guerau I ha estat nomenat Hereu del Maresme durant el 2014, i el punt culminant va ser la trobada a Pineda de totes les colles de la comarca en una reeixida trobada.

També cal destacar que l’any 2001 els gegants de Pineda van celebrar el seu XV aniversari i van estrenar vestits nous, que són els que duen actualment. Per celebrar l’esdeveniment van estrenar la Dansa de Pineda, un contrapàs popular que és l’evolució del tradicional Ball d’almorratxes, arrelat a Pineda des del segle XVIII, i en el qual les dones triaven la seva parella de ball. La professora Agnès Rodier va ser la persona que va adaptar aquesta dansa perquè pogués ser ballada pels gegants. Aquest ball, com tants d’altres, va desaparèixer del costumari popular al segle XX, però, gràcies al Cançoner de Pineda, recollit per Sara Llorens, avui dia en coneixem la partitura i els detalls del ball, així com al llibre ‘Dansar a Pineda’ de Pompili Massa, ambdós editats per l’Ajuntament de Pineda.

L’origen dels gegants a Pineda de Mar es situa al principi de la dècada de 1980, quan el barri de Poble Nou va encarregar a Josep Cardona, “Nona”, de Mataró, la construcció d’una parella de gegants, en Dragut i la Pineda. Ell representava un pirata dels que habitualment assetjaven la vila en temps medievals, i ella una noia del poble. Van ser els padrins juntament amb els gegants de Canet de Mar.

GEGANTS

En Guerau I, Senyor de Cabrera i l’Ermessenda de Montsoriu sempre us rebrem a Pineda.

GEGANTONS

Ens acompanyen en Pinet i la Raquel i molt sovint, altres gegantons que són portats pels més petits de la colla.

CAPGROSSOS

Una peça fonamental del món geganter són els capgrossos, que animen als més petitons a les cercaviles de Catalunya.

GRALLES I TABALS

Sempre ens acompanyen els Grallers de Pineda, una formació musical que fa sonar la gralla i el tabal.

Els Gegants a Catalunya

L’origen dels gegants a Catalunya és incert i apareix documentat el segle XIV en relació amb la processó del Corpus de Barcelona i sembla que de bon principi era representat per un home disfressat i enfilat en xanques. Fins al segle XVI no aparegué la geganta, i probablement per això, en general, el gegant conserva un aire guerrer (vestit de moro, de rei, armat), mentre que la geganta és representada com una dama abillada a la moda. El moviment geganter ha experimentat una gran expansió a Catalunya, ja que s’ha estès a tot arreu i supera els 2.000 gegants. 

Actualitat

 

COL.LABORADORS DE LA COLLA