L’any 1986, Pineda va estrenar els seus gegants, en Guerau I i n’Ermessenda, que van fer la primera cercavila el 31 d’agost, coincidint amb la Festa Major de Sant Joan Baptista. Els Gegants de Pineda van néixer per iniciativa d’un grup de pinedencs que volien fomentar l’art i la cultura popular, i també la història local. L’Ajuntament de Pineda va donar suport a la proposta i va encarregar la nova parella al constructor Manel Casserras de Solsona. Així, Guerau I i l’Ermessenda es van presentar l’any 1986, en una trobada on hi van participar sis colles geganteres de poblacions veïnes.

Ambdues figures representen una parella medieval: Guerau I, Senyor de Cabrera, i Ermessenda de Montsoriu, Vescomptessa de Girona, que van viure a cavall del segle X i XI i van ser senyors dels territori que anava des del comptat de Girona fins a la riera de Caldes.  L’any 1113, aquesta nissaga familiar  varen prendre possessió de la baronia de Montpalau i del seu castell. Aquesta baronia, comprenia les parròquies d’Arenys, Sant Iscle, Sant Cebrià, Hortsavinyà, Vallmanya, Sant Pere de Riu i indiscutiblement la nostra Vila de Pineda. (mireu aquest enllaç: http://www.montsoriu.cat/home/)

AQUÍ pots conèixer l’arbre genealògic dels Gegants de Pineda.

AQUÍ pots conèixer els descendents de Guerau I i Ermessenda de Montsoriu.

Els gegants de Pineda van abillats amb robes d’inspiració medieval, tal com pertoca al personatges històrics que representen. Ell du un vestit vermell, amb franges verdes decoratives i un escut amb l’escut de Pineda al pit, i es cobreix les espatlles amb una capa groga. Amb la mà dreta sosté un ceptre i a l’esquerra hi du un pergamí enrotlla, i es cobreix el cap amb una corona. L’Ermessenda du un elegant vestit de color crema, ribetejat amb franges blaves. Al cap llueix una diadema amb forma de corona, de la qual penja un vel que li cau per l’esquena, i que es complementa amb unes arracades i un collaret. Cal destacar, també, que l’Ermessenda va ser anomenada Pubilla del Maresme l’any 1992, un acte en què va prendre el relleu de la geganta de Sant Pol de Mar. Guerau I ha estat nomenat Hereu del Maresme durant el 2014, i el punt culminant va ser la trobada a Pineda de totes les colles de la comarca en una reeixida trobada.

També cal destacar que l’any 2001 els gegants de Pineda van celebrar el seu XV aniversari i van estrenar vestits nous, que són els que duen actualment. Per celebrar l’esdeveniment van estrenar la Dansa de Pineda, un contrapàs popular que és l’evolució del tradicional Ball d’almorratxes, arrelat a Pineda des del segle XVIII, i en el qual les dones triaven la seva parella de ball. La professora Agnès Rodier va ser la persona que va adaptar aquesta dansa perquè pogués ser ballada pels gegants. Aquest ball, com tants d’altres, va desaparèixer del costumari popular al segle XX, però, gràcies al Cançoner de Pineda, recollit per Sara Llorens, avui dia en coneixem la partitura i els detalls del ball, així com al llibre ‘Dansar a Pineda’ de Pompili Massa, ambdós editats per l’Ajuntament de Pineda.

Actualment les nostres figures ballen el ‘Vals-Jota’, una dansa molt bonica i vistosa que ha creat la mateixa colla de Pineda. A aquest ball s’hi ha sumat una nova dansa, ‘La relliscada’ que ballen en les ocasions més destacades. Aquestes danses s’han sumat als balls ja tradicionals de la colla, sense oblidar el nostre ball amb la peça ‘Gironella’.

També volem destacar que durant el 2023 s’han fet unes noves arracades per la geganta de Pineda obra de la pinedenca Gemma Grau que les ha fet expressament per l’Ermessenda a joc amb el color del seu vestit. També ha estrenat el nou mocador de puntes de coixí, una peça única i molt bonica que han fet les puntaires de Pineda.  Durant el 2024 han continuat les millores, en aquest cas amb en Guerau, amb una restauració del ceptre i també amb l’estrena d’un nou pergamí que relata l’origen del Carrer de Mar de Pineda (gràcies a l’Arxiu Municipal de Pineda”.

L’origen del món geganter a Pineda es situa al principi de la dècada de 1980, quan els veïns del barri de Poble Nou van encarregar a Josep Cardona, “Nona”, de Mataró, la construcció d’una parella de gegants, en Dragut i la Pineda. Ell representava un pirata dels que habitualment assetjaven la vila en temps medievals, i ella una noia del poble. Van ser els padrins juntament amb els gegants de Canet de Mar. Actualment aquests gegants ja no existeixen, i mentre van estar en actiu van participar en diverses trobades a la comarca.